It's Christmas...

Ja és Nadal a cals Mora Freeman. Si, és veritat, ens hem avançat fins i tot al Corte Inglés, però no teníem alternativa. Resulta que la Rachael i el Jez vénen a fer una visita aquest cap de setmana, de dijous a dissabte. La setmana següent vindran l’Emmet i el Rory d’Irlanda a veure’ns i aprofitarem per anar al Barça València. I després, pel Barça Madrid, la visita tradicional d’en Jorge i la Sabine. Per tant, els tres primers caps de setmana de desembre estarem ocupats i okupats; i només ens deixava el penúltim finde lliure per posar l’arbre. Però com que el dia 23 marxem cap a Anglaterra, doncs més ens val posar-lo abans, que si no només el gaudirem 2 dies! Ens hem avançat a l’Ajuntament yuju yuju!!!

It’s Christmas at the Mora Freeman’s. Yes, we know, we’re kind of ahead in time, even more than El Corte Inglés (I’d put some British megastore, but I think we’re not that ahead), but we didn’t have any other choice. Rachael and Jez are paying us a visit this weekend, from Thursday to Saturday. Next week, Emmet and Rory are coming from Ireland to see us and to go to the Barça Valencia game. After that, we get the traditional visit from Jorge and Sabine for El Clásico. So, the first three weekends in December we will be kind of busy ; and that only let us the last but one weekend free for Lisa to put the tree up. However, we are leaving to England on the 23rd, so we’d better put it up a little bit earlier, otherwise we would enjoy it for 2 days only! We beat the Council now!!! Yipeeee!!!

Rehab and Petit Eloi

Ja fa un parell de setmanes que la Lisa va a recuperació. Entre això i el tractament de sulfurat de no-sé-què que li van receptar, esperem que el genoll dret deixi de donar guerra. Al menys, ara per ara, nota dolor després de l’exercici que ha de fer, però res de l’altre món, però es nota la cama més forta. Poc a poc, veurem com evoluciona, i esperem que millori.

Ahir volíem fer ruta de nouvinguts al món. Volíem visitar l’Erika i el Juanto que van tenir la Claudia ja fa cosa d’un mes, i encara no els hem anat a veure. Un desastre. Però es veu que no podien quedar. Però sí que vam anar a veure l’Alberto i la Irene, i, òbviament, el seu fill de dues setmanetes, l’Eloi. Qui em conegui ja sabrà que sóc un sapastre amb això d’agafar nens petits. Però els seus pares, i la Lisa em van obligar a agafar-lo, per perdre-hi la por. Doncs això Eloi, ara ja saps que ets el nen més petit que he tingut en braços. Tot i que tu et vas passar la tarda dormint. Que bé que viviu!!!

It’s been a couple of weeks now that Lisa started going to rehab. With this, and the something sulfurate she was prescribed, hopefully her right knee will stop giving her grief. At the moment, she gets pains after the exercises, but nothing major apparently, and she also feels her leg a little bit stronger. Step by step, we’ll see how this evolves, and we hope this improves.

We wanted to go on visiting newborns route yesterday. We wanted to visit Erika and Juanto, who had Claudia around a month ago, and we haven’t paid them a visit yet. Such a disaster, but they couldn’t meet yesterday. But we did go to see Alberto, Irene and obviously their two week son Eloi. If you know me, you’ll also know that I’m a cacked-handed by means of holding babies. But his parents and Lisa made me hold Eloi, so I wasn’t afraid. So I’ll tell you something Eloi, now you know you are the youngest baby I’ve ever held in my arms, although you may not realize because you spent the whole evening asleep. Your life is great!!!!

Dia De Paperassa

Avui hem anat al Registre Civil, a la Plaça Duc de Medinacel.li per tal que el jutge ens autoritzés a casar-nos. Com diuen en els parts, no hi ha hagut complicacions. La Montserrat, la meva germana, ha vingut a fer de testimoni. Res, bàsicament els ultims passos per acabar amb la paperassa. Ara hem d’esperar un mes aproximadament per tal de recollir l’ofici que expedeixen i portar-lo després a la seu del districte de Sants, on ja hem entregat les còpies dels DNIs dels respectius testimonis el dia de la cerimònia.
Allà també hem vist la sala. Sembla més una església que cap altra cosa, però ja està bé. Per tant, tot sembla seguir el seu curs i la data del 13 de juny ja està confirmada. Per cert, també està reservat el viatge a Islàndia. La família de la Lisa també ha estat movent fils al Kingswood Club per la festeta anglesa més endavant.
Intentarem que estigui tot fet més o menys abans de gener. Sense estressar-nos, la veritat.

Today we went to the Registry Office, at Plaça Duc de Medinacel.li for the judge to authorize our wedding. As they say when a birth takes place, there were no complications during the process. My sister Montse came with us as a witness. Nothing but the last steps of paperwork basically. We now have to wait for a month approximately so we can collect the certificate they issue and take it to the Sants Council, where we already handed copies both witnesses’ Id cards.
We also saw the venue. It looks more like a church than any other thing, but it’s ok. So everything looks keeping its way and 13th of June is already confirmed. By the way, we also booked our honeymoon in Iceland. Lisa’s family is also sorting out things at Kingswood Club for the English party later on.
We will try to have it all sorted out by the end of January. No stress though, hassle free.

L'efecte Giggle Loop

Parelles (Coupling) és, sens dubte, una de les millors sèries britàniques que han arribat al nostre país durant els últims temps, amb el permís de Little Britain. En aquest sketch, Jeff intenta explicar l’efecte “Giggle Loop”, alguna cosa així com gir rialler. Es tracta d’un efecte on, en situacions realment serioses, com és ara un funeral, et ve la imatge d’un nu, o bé d’alguna cosa que, en el passat, et va fer partir de riure. Un cop ha començat l’efecte, és imparable, ja que només pot anar a més.

Això és el que li passa a aquest periodista, que entrevista a una persona a qui van castrar per error i, entre d’altres, la seva veu en va sortir més que afinada. Gràcies Shelley pel video

Coupling is, without a shadow of a doubt, one of the best series to reach Spain in the last few years, along with Little Britain. In this sketch, Jeff is trying to explain the “Giggle Loop” effect. This is meant to happen in really serious situations, such as a funeral. You think of nudity out of the blue, or something that made you once piss yourself laughing. Once this starts, it can only go worse.

That’s what happens to this TV presenter, while interviewing some geezer who was castrated by mistake and his voice came out rather tuned after that, among other things. Thanks Shelley for the clip.

On The Road To Andorra

El dissabte vam anar a Andorra. Com sempre fem, vam imprimir la ruta proposada per Viamichelin. I com sempre fem, ens vam acabar equivocant en algun punt del recorregut. Total, que hora i mitja conduint per acabar a Manresa prenent un cafè. Però, al final, cap allà a les 14h vam arribar. Vam veure tant de trànsit i tal, que només creuar la frontera, vam veure un centre comercial i allà ens vam quedar.
La veritat és que el Punt de Trobada (el nom del centre comercial) és bastant com les botigues d’un aeroport, però amb la gent més barriobajera. Et venen el tabac amb tot de regals i la distribució és molt semblant a la que et pots trobar a la botiga aquella tant gran que hi ha a l’aeroport d’El Prat. No ens va agradar gens. Però això no va impedir comprar tabac a meitat de preu per carregar el magatzem. L’alcohol estava bé de preu. Però el problema era que, abans d’anar a Andorra, no vam passar per cap super local per comprar-los, per tant no vam comprar-ne. Només hi havia, com a gran ganga, una ampolla de whiskey de 7 o 8 litres. Aparentment escocès. Segurament produït il.legalment en alguna masia d’El Bages. 6€ que valia, massa sospitós per ser veritat. Allò segurament no era res més que un derivat de matarrates.
Ens va sorprendre, per això, que la gent encara comprava sucre en grans quantitats…2 o 3 caixes de 12 paquets per persona. Potser el sucre no té límit d’entrada. A nosaltres, ens va parar primer una treballadora del Ministeri de Turisme per fer-nos una enquesta. I ens va dir que, entre tots els enquestats, sortejaven un cap de setmana a Caldea amb totes les despeses pagades. També ens va parar la Guardia Civil per veure quina quantitat d’alcohol i tabac portavem. Tot dins dels límits (tampoc va mirar gaire), per tant, ens van deixar tornar a entrar a Espanya.
En total, un dissabte de conduir molt. 420 km vam fer. I el Sucio ja té més de 228000km a les seves rodes.

We went to Andorra on Saturday. As we always do, we printed out the suggested route from Viamichelin. And, as we always do, we took the wrong turning at some point. All in all, this meant driving for about one hour and a half just to end up in Manresa having a coffe. But we got there by 2pm. We saw such traffic that we saw a shopping centre after the border and we decided to stay there.
The truth is Punt de Trobada (meeting point –that’s how the mall was called) is like the airport shops, although the people look more dodgy. They sell you cigarrettes with all sorts of presents, and the layout is really similar to that big shop you can find at El Prat. We didn’t like it at all. However, this didn’t prevent us from buying cigarrettes to stock up our warehouse. The price of alcohol wasn’t really bad. But the main problem was that we didn’t check prices at home before going to Andorra, so we didn’t have a reference. So we didn’t buy any. As a big bargain, we only found a 7 or 8 litre whiskey bottle. Scotch apparently. But probably illegally manufactured in a cottage in El Bages. That was €6, too suspicious to be true. Probably that was only some kind of rat poison.
We were surprised though because people still bought large amounts of sugar. 2 or 3 12 pack-boxes per person. Maybe there’s no limit with sugar. We were stopped by some employee of the Tourist Office first, for a survey. She told us that we entered a draw among all the people surveyed of a whole weekend all inclusive in Caldea. The Guardia Civil also stopped us to check the cigarrettes and alcohol we were bringing into Spain. Everything was within the limits (he didn’t make any effort to check either), so we could get into Spain again.
All in all then, we drove 420Km on Saturday. Sucio is now more than 228000km old on his wheels.